Preguntes freqüents - AVPT

• Els expedients d'investigació o actuacions informatives prèvies. Aquests expedients no tenen una duració legal determinada.
• Els expedients de restauració de la legalitat urbanística per la comissió d'infraccions urbanístiques en sòl no urbanitzable que estiguen tipificades en la legislació urbanística valenciana com a greus o molt greus. La duració màxima de tramitació d'aquests expedients és de sis mesos, l'inici de còmput dels quals depén de les circumstàncies indicades en l'article 259.2 del Text Refós de la LOTUP aprovat per Decret legislatiu 1/2021, de 18 de Juny, del Consell.
• Els expedients sancionadors, la duració màxima dels quals de tramitació és de sis mesos des de la notificació de la seua iniciació.
• Els expedients d'execució forçosa de les resolucions adoptades, que comencen davant l'incompliment de la resolució de l'expedient de restauració. Aquesta execució forçosa comporta:

1. La imposició de multes coercitives fins a aconseguir l'execució de les mesures de restauració per la persona que es trobe obligada. Les multes coercitives es podran imposar per períodes d'un mes i en quantia de sis-cents a tres mil euros cadascuna d'elles, segons siguen les mesures de restauració previstes i incomplides, amb un màxim de deu. Aquestes multes coercitives s'imposaran amb independència de les quals puguen imposar-se en ocasió del corresponent expedient sancionador.
2. L'execució subsidiària per part de l’AVPT i a costa de la persona interessada. Transcorregut el termini de compliment voluntari derivat de l'última multa coercitiva imposada, l’AVPT està obligada a executar subsidiàriament les corresponents ordres, a càrrec de la persona interessada. Tot això sense perjudici que l’AVPT pot executar subsidiàriament la demolició de les edificacions de manera immediata després de dictar l'ordre, sense haver imposat multes coercitives, o després d'haver imposat algunes d'elles (no necessàriament les 10 multes que, com a màxim, poden imposar-se).

Davant la comissió d'una actuació contrària a la legalitat urbanística l'Administració està obligada a tramitar dos procediments diferents: el procediment de restauració de la legalitat urbanística i el procediment sancionador.

El procediment de restauració té per objecte restaurar la legalitat urbanística vulnerada per la comissió de les obres. Aquest procediment conclourà amb una resolució ordenant la demolició de les obres i la reposició dels terrenys al seu estat originari (si les obres resulten no legalitzables) o, en el seu cas, la sol·licitud del corresponent títol habilitant de naturalesa urbanística (si les obres resulten legalitzables).

El procediment sancionador té per objecte la repressió per l'execució d'obres il·legals, mitjançant la imposició d'una sanció pecuniària.

Cal diferenciar si es tracta d'obres o actuacions dutes a terme en sòl no urbanitzable protegit o si per contra s'han executat en sòl no urbanitzable comú.

• Si s'han executat en sòl protegit, podran ser objecte d'expedients de restabliment de la legalitat (que poden finalitzar amb ordre de demolició) totes aquelles obres o instal·lacions finalitzades amb posterioritat a l'1 de febrer de 2006 (data d'entrada en vigor de la Llei 16/2005, Urbanística Valenciana), ja que respecte de les anteriors ja hauria caducat l'acció administrativa per a exigir aquest restabliment. Per a les posteriors a 1 de febrer de 2006, la citada Llei Urbanística Valenciana va determinar que no hi havia termini de caducitat de l'acció per a exigir el restabliment de la legalitat.
• Si s'han executat en sòl no urbanitzable comú, només podran ser objecte d'expedients de restabliment de la legalitat (que poden finalitzar amb ordre de demolició) totes aquelles obres o instal·lacions finalitzades amb posterioritat al 20 d'agost de 2014.

El motiu de l'obertura de l'expedient de restauració pot basar-se o bé en obres no ajustades a llicència o bé en obres sense llicència, quan la llicència permet la construcció d'unes obres determinades i les executades són altres diferents.

El titular d'una llicència es troba subjecte als termes d'aquesta, de manera que única e exclusivament podrà executar aquelles obres que la llicència autoritza, complint escrupolosament les dimensions, característiques i l'emplaçament de les obres autoritzades. El contrari és un supòsit d'obres sense llicència.

En primer lloc, ha de comunicar-se la transmissió de la parcel·la per qualsevol mig vàlid en dret (principalment adjuntada còpia de l'escriptura pública de transmissió o nota simple actualitzada del Registre de la Propietat). A més, ha de dirigir-se al Cadastre Immobiliari i sol·licitar l'alteració de la titularitat cadastral de la parcel·la per les circumstàncies que concórreguen.

No, la inspecció és una actuació preliminar que per si mateixa no pressuposa cap incoació d'expedient. L'obertura dels procediments es produirà quan la resolució d'inici es notifique als interessats.

Els inspectors urbanístics són agents de l'autoritat i tenen lliure accés als edificis o locals on es realitzen les obres objecte de la inspecció. L'únic límit a aquestes facultats és l'entrada a una edificació que tinga la consideració de domicili, que només es podrà practicar prèvia autorització judicial. Cal tindre en compte que a aquest efecte no tenen la consideració de domicili els locals, magatzems o construccions no aptes per a estatge humà.

L'Administració pot obligar l'infractor a executar l'ordre de demolició imposant-li fins a deu multes coercitives. Si això no és efectiu, la demolició l'executarà l'Administració que l'haja ordenada, però el cost de totes les actuacions necessàries per a dur-la a terme es cobrarà a l'infractor.

La sanció deriva de la responsabilitat per l'execució de les obres realitzades i finalitza el procediment sancionador. Només es pot imposar una sanció per la conducta il·lícita realitzada.

Per contra, les multes coercitives no són sancions, sinó que són actes que pretenen l'execució forçosa per l'obligat de l'ordre de demolició dictada. Les multes coercitives s'imposen de manera periòdica, amb periodicitat mínima mensual, amb un màxim de deu, i en quantia de sis-cents a tres mil euros cadascuna d'elles, segons siguen les mesures de restauració de la legalitat ordenades.

Encara que vaja pagant les multes coercitives, persisteix l'obligació de demolir. Les multes tenen com a finalitat que l'interessat complisca la resolució dictada (demolició), el compliment de la qual és inexcusable. Les multes deixaran d'imposar-se en el moment que es produeix la demolició.

No és així. Cal no confondre prescripció de la infracció amb caducitat de l'acció administrativa per a exigir el restabliment de la legalitat urbanística (que pot finalitzar amb ordre de demolició).

Les infraccions urbanístiques tenen un termini relativament breu de prescripció en el TRLOTUP (quatre anys les infraccions greus o molt greus). Una vegada transcorregut aquest termini (i sense perjudici dels supòsits d'interrupció de la prescripció contemplats en el TRLOTUP) sense que s'haja procedit a incoar procediment sancionador, la infracció prescriu i ja no pot ser objecte de sanció econòmica. Però això no significa que no puga incoar-se un expedient de restabliment de la legalitat urbanística (que pot finalitzar amb ordre de demolició) ja que per a les infraccions comeses en sòl no urbanitzable, ja siga protegit o no, no existeix cap termini de caducitat per a poder incoar aquest expedient (després de l'entrada en vigor de la LOTUP 5/2014 en data 20 d'agost de 2014).

Així, per exemple, una infracció greu comesa en data 1 de febrer de 2015, hui dia estaria prescrita i no podria ser objecte de procediment sancionador per a imposició de sanció econòmica, però sí que podria ser objecte d'un expedient de restabliment de la legalitat urbanística que podria finalitzar amb ordre de demolició així com a la imposició de multes coercitives tendents al compliment per l'interessat d'aquesta ordre de demolició, i fins i tot a l'execució subsidiària per l'Administració actuant (AVPT o Ajuntament) amb repercussió del seu cost a la persona interessada.

Sempre que s'ha produït una infracció urbanística cal incoar dos expedients: el de sanció i el de restabliment de la legalitat. Són procediments relacionats però independents, i es resoldran de manera autònoma. Així, la demolició s'ordenarà sempre que no es puguen legalitzar les obres, amb independència de si s'ha imposat o no una multa.

En principi, no, ja que prèviament hauria d'anul·lar-se la llicència que les empara. Ara bé, si pot sancionar-se i ordenar-se la demolició quan es disposa de llicència municipal però les obres executades excedeixen o no s'ajusten a la llicència concedida, i aqueix excés o no ajust no és legalitzable (o sent legalitzables no es procedeix a la seua legalització).

No, el fet de retirar la denúncia no afecta a la tramitació i resolució de l'expedient per infracció urbanística, perquè aquest no és un procediment a instàncies de part, sinó d'ofici, i l'ha d'impulsar en tot moment l'Administració.

Depén de la tipificació de la concreta infracció comesa (molt greu, greu o lleu), en els termes establits en els articles 264 i següents del Reial decret legislatiu 1/2021 de 18 de Juny del Consell, pel qual s'aprova el Text Refós de la LOTUP.

Les multes a imposar per execució d'obres o instal·lacions realitzades sense llicència o ordre d'execució seran de quantia variable, segons les regles que s'estableixen en aquests articles.

A títol d'exemple, les actuacions il·legals en sòls protegits estan tipificades com a infraccions molt greus. Així, se sancionarà amb multa del cent al dos-cents per cent el valor de les obres il·legals executades als qui realitzen, en àmbits de sòl no urbanitzable subjectes a protecció, obres instal·lacions o accions que incomplisquen les normes relatives a l'ús i a l'edificació.

Les infraccions en matèria d'edificació (per exemple, la realització d'accions constructives o no constructives en contra de l'ús, destí i naturalesa que corresponga al sòl en el qual s'executen, l'excés d'edificació sobre la permesa pel planejament, l'excés sobre l'altura determinada pel planejament, l'edificació en parcel·les la superfície de les quals siga inferior a l'establida com a mínima edificable, o l'incompliment de les regles de distància de les edificacions entre si i en relació amb les vies públiques i fites, entre altres) són considerades greus, i seran sancionades amb multa del vint-i-cinc al cinquanta per cent del valor de l'obra il·legal executada, sempre que la infracció no estiguera qualificada com molt greu per haver-se comés en sòl no urbanitzable protegit, i en aquest cas les sancions seran les citades en el paràgraf anterior.

Les infraccions lleus més comunes en sòl no urbanitzable són les consistents en l'execució d'obres, instal·lacions o demolicions realitzades sense llicència o ordre d'execució, quan siguen legalitzables per ser conformes amb l'ordenament urbanístic vigent en el moment de la seua realització, i seran sancionades amb multa del dos al sis per cent del valor de l'obra o instal·lació executada, sense que la multa puga ser inferior a tres-cents euros.

Un altre tipus d'infracció lleu molt comuna en sòl no urbanitzable és dur a terme sense llicència tanques i closos de finques, les quals seran sancionades amb multa de l'u a cinc per cent del seu valor, sense que la multa puga ser inferior a tres-cents euros.

Però és important tindre en compte que les infraccions lleus no recauen en l'àmbit de la competència de l'Agència Valenciana de Protecció del Territori, per la qual cosa aquestes infraccions lleus hauran de ser sancionades pels Ajuntaments dels municipis on s'hagen comés.

També és important tindre en compte que si per l'interessat es duguera a terme la total restauració de la realitat física alterada amb anterioritat a l'inici del procediment sancionador, quedarà exempt de sanció administrativa. Així mateix, si la restauració de la realitat física alterada es duguera a terme per la persona interessada dins del termini establit a aquest efecte (termini donat en l'expedient de restauració de la legalitat, previ a l'expedient sancionador), la multa es reduirà en un 95%.

Iniciat el procediment sancionador, el pagament voluntari en qualsevol moment anterior a la resolució implicarà una reducció del 50% en l'import de la sanció proposada.

Quan, amb posterioritat a la imposició de la multa, però abans de l'inici del procediment de constrenyiment, la persona obligada procedisca voluntàriament a la completa reposició de la realitat física il·legalment alterada i a la reparació dels possibles danys causats, es condonarà la multa en el 50% de la seua quantia.